El matí del dissabte 28 de febrer, Teheran es va veure sacsejada per una sèrie de fortes explosions quan míssils estatunidencs i israelians van impactar en la capital iraniana. També es van veure núvols de fum elevant-se des de Teheran, Qom i altres ciutats iranianes, anunciant el començament de la guerra.

A principis de febrer, mentre Trump reunia la seva armada al Golf Pèrsic, mentre el poble de Minnesota s’enfrontava directament a l’ICE, mentre els crims de la classe dominant en els arxius d’Epstein deixaven al món horroritzat, 90 comunistes revolucionaris destacats de tot el món es van reunir a Itàlia.

Minneapolis s’ha convertit una vegada més en l’epicentre de la lluita de classes als Estats Units. La ciutat que va desencadenar l’aixecament de George Floyd el 2020, el moviment pels drets dels immigrants en 2006 i la històrica vaga dels camioners (“Teamsters”) del 1934 ha acaparat l’atenció dels treballadors i joves amb consciència de classe en tot el país durant tres setmanes, i de moment no hi ha indicis que la situació vagi a calmar-se.

On està portant al món el viatge salvatge de Donald Trump? L’espectacle del segrest de Maduro ha suposat un cop significatiu a la influència i el poder xinesos a Amèrica Llatina? Són els ianquis al començament d’un exitós impuls per expulsar “actors no hemisfèrics” a l’hemisferi occidental? I si és així, en serà el resultat un món esculpit en esferes d’influència clarament definides, amb l’Àsia Oriental i el Sud-est deixat a la Xina?

El president dels Estats Units, Donald Trump, vol apoderar-se de Groenlàndia. Afirma que portarà la pau i atorgarà la independència als groenlandesos, però això és òbviament una mentida.

Els fets a Veneçuela s’esdevenen a una velocitat vertiginosa després de l’atac del 3 de gener i el segrest de Maduro i Flores. Els Estats Units es mou amb gran rapidesa per consolidar el seu control sobre Veneçuela i els seus recursos naturals, mentre el govern veneçolà sembla reticent o incapaç de contraatacar. Naturalment, emergeixen moltes preguntes.

La incursió militar criminal dels Estats Units a Veneçuela i el segrest d’un cap d’Estat estranger en exercici és la primera manifestació pràctica de la nova Estratègia de Seguretat Nacional de Trump. Washington està decidit a establir el seu domini sobre l’hemisferi occidental, que considera el seu pati darrer, i a expulsar de la regió a qualsevol «actor no hemisfèric», principalment la Xina.

A les dues de la matinada, hora de Caracas, l’imperialisme estatunidenc ha llançat un atac militar criminal contra el territori veneçolà. Hi ha informes d’unes sis grans explosions a la capital, Caracas. També s’han produït atacs militars a El Higuerote, Miranda, La Guaira i Aragua. S’han vist helicòpters militars estatunidencs sobrevolant Caracas. Trump ha anunciat que han capturat a Maduro junt amb la seva dona i que els han tret del país en avió. Delcy Rodríguez, vicepresidenta executiva de Veneçuela, ho ha confirmat. Això és el que se sap fins ara.

El passat cap de setmana, 1.200 comunistes es van reunir per assistir al Festival de la Revolució del 2025, l’esdeveniment obertament comunista més gran a Gran Bretanya en dècades. L’energia juvenil, el fervent desig d’estudiar el marxisme, l’optimisme revolucionari i la claredat teòrica van fer d’aquest un esdeveniment històric.

Dues crisis interrelacionades estan destrossant les entranyes del règim ucraïnès. D’una banda, el front s’està enfonsant. La situació en el camp de batalla es deteriora dia a dia, si no hora a hora. D’altra banda, un enorme escàndol de corrupció amenaça amb engolir a Zelensky i a tot el seu règim. Kíev i les capitals occidentals estan caient en pànic.

Al llarg dels últims 10 mesos, Donald Trump ha fet servir l’enorme pes de la relació entre els Estats Units i Colòmbia per augmentar la pressió contra el govern de Gustavo Petro. L’exemple més recent ha estat l’acusació escandalosa contra el president colombià, denunciant-lo com un “líder del narcotràfic” i imposant aranzels del 25%.

Els mercats financers estan en auge com mai abans. Després d’alguns nervis a l’abril, quan Trump va anunciar els seus «aranzels recíprocs», els mercats borsaris han batut un rècord darrere l’altre. Això passa al mateix temps que els treballadors es veuen sotmesos a una gran pressió, les finances públiques estan en crisi a tot arreu, els bancs centrals no aconsegueixen frenar la inflació i l’atur aixeca el cap. Alguna cosa no quadra.

El que va ocórrer a Itàlia el divendres 3 d’octubre té molt pocs precedents. Pensa-ho. Una vaga política. Una vaga general política. Una vaga general política per la solidaritat internacionalista i contra l’imperialisme.

Un dia, sembla que un país està en calma i que la camarilla governant està fermament afermada en el poder. L’endemà, les masses revolucionàries es planten enfront de l’edifici del Parlament en flames. La policia s’ha anat, els diputats han fugit i també ho ha fet el primer ministre. Les fotografies i els vídeos que han sortit recentment del Nepal són sorprenents. També són sorprenentment similars a les escenes que ja hem vist: a Sri Lanka, Bangladesh, ...

La vaga general contra el genocidi a Gaza el 22 de setembre va representar un enorme esclat de ràbia massiva que té profundes implicacions més enllà de les fronteres d’Itàlia. La idea que l’acció directa de les masses és necessària per aturar l’assalt assassina d’Israel contra els palestins és ara la dominant. Al mateix temps, la protesta de masses italiana també es pot veure com a part d’un “setembre vermell” d’aixecaments massius, revolucions i insurreccions a tot el món.