En aquest segon lliurament del nostre debat amb els companys del Moviment Socialista ens centrarem en l’estudi del caràcter de classe de l’Estat i en el que el MS proposa com la seva estratègia socialista per a arribar al socialisme.

La irrupció del Moviment Socialista (MS) en diverses zones de l’Estat espanyol és un esdeveniment que els altres comunistes de l’Estat i en l’àmbit internacional hem de celebrar. Destacant la seva importància, el Corrent Marxista Internacional vol establir un diàleg i un intercanvi de punts de vista fraternal amb els camarades del MS, a fi d’aclarir les tasques i les tàctiques que enfronta el moviment comunista.

Els capitalistes no fan la guerra pel “patriotisme”, la “democràcia” o qualsevol altre principi altisonant. Fan la guerra per beneficis, per capturar mercats estrangers, fonts de matèries primeres i expandir les seves esferes d’influència.

Els dies 20 i 23 de juliol, dos companys de la Federació d’Estudiants Marxistes (Marxist Student Federation) van ser convidats a assistir a la tercera Gazte Topagune Sozialista (Aplec de Joventuts Socialistes) celebrada per GKS i l’organització estudiantil Ikasle Abertzaleak al País Basc. També ens va acompanyar un company de Lucha de Clases, secció del Corrent Marxista Internacional de l’Estat Espanyol.

El desenvolupament d’un moviment comunista juvenil de masses, com el que ha estat impulsat pel Mugimend Sozialista a Euskal Herria, el qual defensa el caràcter internacional del socialisme, és un fet extraordinari que els camarades del Corrent Marxista Internacional veiem amb enorme interès i simpatia. Publiquem aquí un article breu sobre les característiques d’aquest moviment i el desenvolupament actual.

Les forces talibans s’estan apoderant de franges de territori en una ofensiva per tot el país, mentre les tropes nord-americanes es retiren de l’Afganistan. S’ha predit que el règim titella de Kabul, instal·lat per l’imperialisme nord-americà i els seus aliats, podria caure en un mes.

El capitalisme ha deixat de tirar endavant la humanitat. Fa molt de temps que hauria d’haver estat enderrocat per la classe treballadora. Per què no ho ha fet llavors? La clau per respondre a aquesta pregunta rau en el paper de la direcció i del partit revolucionari. Aquest article, basat en una xerrada a l’Escola d’hivern marxista de Montreal de 2021, analitza els diferents vessants d’aquesta qüestió i les riques lliçons del moviment obrer internacional.

El bombardeig israelià de Gaza ja ha matat al menys a 53 palestins, entre els quals 14 són nens, i ferit a centenars, mentre que set israelians han mort per coets disparats des de la franja de Gaza.

L’esquerra ha patit una duríssima derrota a Madrid. Qui va ser assenyalat aquests anys per la reacció com l’enemic públic número u del règim, Pablo Iglesias, abandona tots els seus càrrecs polítics. La dreta celebra amb magnificència i incrementarà la seva arrogància. La militància d’esquerra ha de treure les lliçons de tot això. Com va dir el filòsof Spinoza, no es tracta de riure ni de plorar, sinó de comprendre.

Després de cinc dies de protestes en 23 ciutats colombianes en contra de la Reforma Tributària d’Iván Duque, el govern ha retirat el projecte de llei. Això és una victòria contundent per a la classe obrera.

Declaració del Corrent Marxista Internacional – Fa unes hores s’ha fet públic que la ministra d’indústria, Reyes Maroto, ha rebut una altra carta amb amenaces que incloïa una navalla ensangonada. És evident que la ultradreta està jugant amb foc i sembla que ha oblidat les poderoses tradicions antifeixistes de la classe obrera arreu l’estat espanyol i la seva resposta revolucionària als carrers. La ultradreta embogida per la crisi del seu sistema està perdent el sentit de la realitat dins el el seu microclima de fanatisme.

La Comuna de París va ser un dels episodis més grandiosos en la història de la classe obrera francesa. Entre l’aixecament del 18 de març i la “Setmana Sagnant” a finals de maig, París va ser governada per òrgans democràtics dels treballadors, que van intentar reorganitzar la societat sobre bases completament noves, sense explotació ni opressió. Les lliçons d’aquests esdeveniments segueixen sent molt rellevants avui en dia.

La Constitució espanyola consagra el castellà com a idioma oficial de l’estat. Quina opinió tenim els marxistes al respecte? Per il·lustrar la nostra posició, reproduïm dos importants textos de Lenin sobre aquest tema referits a l’antic imperi rus, on existien nombroses llengües. La posició leninista, que compartim, hauria de ser estudiada atentament per tots els activistes d’esquerres, principalment pels castellanoparlants, per la major responsabilitat que exerceixen a l’Estat espanyol.

Després d’una setmana intensa de mobilitzacions per tot l’estat espanyol arran de l’empresonament d’en Hasél, és necessari fer un balanç de les lluites.

Els capitalistes estan eufòrics, l’economia es reinicia i es recuperen els beneficis (no és que s’hagin aturat mai), però aquestes celebracions són prematures. Les esperances d’una recuperació ràpida són absurdes. Després de patir un cop tan devastador a causa del virus, l’economia capitalista mundial no tornarà a repuntar, sinó que quedarà marcada de per vida.