La setmana passada va esclatar una lluita entre David i Goliat a Samsung, el conglomerat més gran de Corea, on els treballadors van iniciar la primera vaga indefinida de la història de l’empresa.
[Source]
Samsung és una de les corporacions més grans del món; representa a més el 20% del PIB de Corea del Sud. És el productor preeminent de xips de memòria i controla el 42% del mercat mundial de semiconductors, un producte vital per a la producció de microprocessadors. Des de principis d’any, ha informat d’un augment del 900% en els beneficis, que preveu augmentar un 1.400% més a finals d’any, impulsat per l’auge de la demanda de tecnologies d’IA.
Durant dècades, l’empresa ha extret fins a l’última gota de beneficis dels seus treballadors, amb moltes violacions del salari mínim i de les lleis de treballadors en període de prova, treball forçat i acomiadaments improcedents. S’ha resistit despietadament a qualsevol intent d’organització sindical, i el seu fundador, Lee Byung–chul, va declarar que Samsung mai permetria els sindicats “fins que no tingui brutícia [tomba] sobre els meus ulls”. No obstant això, l’empresa es va veure obligada a reconèixer els sindicats el 2020, després que el seu vicepresident i 25 persones més fossin empresonats per polítiques antisindicals il·legals.
Ara, el 10 de juliol, després de la negativa de la direcció a negociar després d’una vaga inicial de tres dies, el Sindicat Nacional d’Electrònica Samsung (NSEU) ha declarat una vaga indefinida amb 6.500 treballadors que lluiten contra les condicions laborals miserables i pel reconeixement del seu sindicat. Aquest sindicat només es va fundar el 2020 i des de llavors s’ha multiplicat de tres membres a 30.000, que representen una quarta part de la força laboral coreana de Samsung. Significativament, al voltant de 5.000 de les persones en vaga treballen directament dins de la divisió de semiconductors de la companyia.
Aquests treballadors, majoritàriament dones, exigeixen “no ser tractats com a components de màquines”. Informen d’una sèrie de deformitats físiques resultants del funcionament manual continu de la línia de producció, incloent-hi artritis degenerativa, dits deformats i síndrome del túnel carpià. A principis d’aquest any, dos treballadors de la planta de Giheung, que es troba al centre de la vaga, fins i tot van estar exposats a radiació nuclear. En paraules d’un dels treballadors en vaga: “Hem de protegir-nos. L’empresa mai ens protegirà”.
El NSEU declara públicament que pretén interrompre la producció de semiconductors. Mentre que els empresaris han intentat tranquil·litzar els seus accionistes que el treball continua com de costum, el sindicat informa d’una caiguda de la producció del 80% al 18% com a resultat de la vaga. Això té implicacions importants per a tota l’economia mundial i mostra fins a quin punt el poder està concentrat en mans d’aquest sector clau de la classe treballadora.
Crisi capitalista
Aquesta vaga expressa el descontentament subjacent que s’ha acumulat dins de la indústria tecnològica i la societat sud-coreana en general durant dècades. El període “miraculós” de creixement, que va transformar Corea d’un dels països menys desenvolupats del planeta en una economia capitalista d’alta tecnologia, és un record llunyà. Des d’una taxa de creixement mitjana del 6,4% del 1970 al 2022, el Banc de Corea preveu ara una caiguda fins al 2,1% al llarg d’aquesta dècada.
Aquest estancament ha tingut enormes repercussions socials. Corea del Sud s’enfronta a una crisi desenfrenada de l’habitatge, una explosió d’endeutament de les llars i una austeritat despietada.
Malgrat aquesta crisi general, els beneficis dels Chaebols han assolit màxims històrics com a resultat de l’augment dels mercats de microxips i la IA. Davant la creixent competència de les empreses tecnològiques xineses emergents, estan mantenint-se al dia amb l’auge de la demanda pressionant els seus treballadors cada vegada més.
Els treballadors sud-coreans no només treballen algunes de les hores més llargues de qualsevol país de l’OCDE, sinó que ho fan en condicions insegures, ja que els empresaris retallen en matèria de salut i seguretat per estalviar costos i accelerar la producció. Entre el 2020 i el 2023, hi va haver més de 8.000 morts relacionades amb el treball. A principis d’aquest any, un incendi en una planta de bateries de liti va matar 22 persones. Aquestes són víctimes de les polítiques dels burgesos, sacrificats a l’altar del capital.
Lluita de classes
No és estrany, doncs, que els treballadors sud-coreans hagin començat a moure’s contra aquesta situació.
A principis de febrer, milers de metges en pràctiques van fer vaga en protesta per les disparitats salarials dins de la indústria sanitària. L’any passat, la Confederació Coreana de Sindicats (KCTU) va convocar una vaga general de 400.000 treballadors contra el govern.
Contra aquesta onada creixent d’accions industrials, els Chaebols poden confiar en el règim de Yoon Suk Yeol, que ha demostrat ser un defensor lleial del capital. Des que va arribar al poder, Yoon, que una vegada va fantasiejar amb imposar una setmana laboral de 120 hores, ha lliurat una guerra implacable contra els sindicats per protegir la “competitivitat” del capitalisme coreà. Les seus sindicals han estat escorcollades i els activistes han estat empresonats, tots sota acusacions falses de col·laboració amb Corea del Nord.
Durant la vaga de metges, tot el que el govern va poder oferir van ser acusacions hipòcrites que els treballadors en vaga estaven “posant en perill els pacients”, sense una sola paraula sobre les perilloses condicions de treball als hospitals.
Els Chaebols i els seus lacais polítics tenen com a objectiu trencar les cames del moviment obrer i transformar els treballadors coreans en “matèria primera per a l’explotació”. Però això no pot continuar. Els beneficis del poderós sector tecnològic coreà es basen en una bombolla inestable d’inversió especulativa, juntament amb la superexplotació de milers de treballadors. Mentrestant, la crisi del capitalisme mundial exerceix una pressió general a la baixa sobre els salaris i les condicions de vida, i estableix les bases per a una intensificació de la lluita de classes. Aquesta vaga és només el començament.
Cap a on va el moviment?
La vaga a Samsung representa un pas endavant heroic per a tot el moviment obrer sud-coreà. Una victòria elevaria la mirada de tota la classe al seu poder potencial, i mostraria que els gegants capitalistes que governen Corea del Sud poden ser enfrontats i vençuts.
El sindicat ha començat amb valentia estenent la lluita a la vaga indefinida, però per avançar cal fer sortir la resta de la plantilla. Fins ara, només el 20 % del sindicat està en vaga, i el NSEU és només un dels cinc sindicats organitzats dins de Samsung, encara que el més gran.
En els tres primers dies d’acció, el sindicat va organitzar audaçment una concentració de 2.000 vaguistes. Les manifestacions posteriors, però, no han aconseguit mantenir l’impuls i només han fet sortir gent per centenars.
L’única manera de lluitar contra l’esgotament és injectar a la vaga tropes noves. Sigui com sigui, el NSEU ha de mobilitzar els treballadors per atraure els seus companys a la lluita. Part del problema ha estat la manca d’iniciativa per part dels dirigents sindicals. En paraules d’un vaguista:
“Crec que hi hauria un efecte dominó si guanyem a la resta de la força de treball [però] sembla que no hi ha cap avís ni comunicació al respecte”.
Però per reforçar la vaga cal un programa de lluita. A les capes més conservadores de la força de treball se’ls ha de donar confiança en què hi ha un pla que pot aconseguir agenollar Samsung i obligar-lo a acceptar les condicions dels treballadors. Només estaran convençuts d’unir-se a la lluita si confien que els seus líders estan preparats per lluitar fins al final.
S’ha d’elaborar un pla d’escalada per evitar que la vaga s’aïlli i perdi força. Paral·lelament, el sindicat s’ha de preparar per a un perillós enemic, Yoon Suk Yeol i els cossos armats d’homes a disposició de l’estat sud-coreà, que –com vam veure en la seva brutal repressió a la vaga de camioners de l’any passat– no s’aturarà davant de res per fer-un exemple sagnant dels treballadors en vaga.
Per resistir la repressió, la NSEU ha de fer una crida general a la resta de la classe. El poder del moviment obrer sud-coreà es va revelar l’any 2021 per la vaga convocada pel KCTU, que va provocar la marxa de 550.000 treballadors. Hi ha un corrent profund d’ira i descontentament a tota la societat.
La NSEU representa una secció enormement poderosa de la classe treballadora de Corea del Sud, amb el poder de paralitzar el sector més important de l’economia. La seva posició dins l’economia els situa com a batallons que poden dirigir a tota la classe. En arribar als treballadors d’altres sectors i dirigir-los en una lluita comuna, poden presentar una poderosa palissada contra les forces repressives de l’estat i paralitzar tota la societat.
El que es requereix, en última instància, és un lideratge revolucionari de la classe treballadora, armat amb un programa socialista intransigent, que pugui desencadenar la fúria que bull a la societat sud-coreana i reunir aquestes lluites en un assalt conjunt per enderrocar Yoon, les megacorporacions i el sistema capitalista en conjunt.