La vaga general contra el genocidi a Gaza el 22 de setembre va representar un enorme esclat de ràbia massiva que té profundes implicacions més enllà de les fronteres d’Itàlia. La idea que l’acció directa de les masses és necessària per aturar l’assalt assassina d’Israel contra els palestins és ara la dominant. Al mateix temps, la protesta de masses italiana també es pot veure com a part d’un “setembre vermell” d’aixecaments massius, revolucions i insurreccions a tot el món.

Un ampli moviment contra la matança de Gaza i en defensa del poble palestí està prenent forma a Itàlia. Es tracta d’una reestructuració de l’estancat panorama polític italià que acollim amb entusiasme, i on el Partit Comunista Revolucionari continuarà invertint les seves energies. Aquest moviment s’estendrà perquè expressa un sentiment profundament arrelat a la societat, una exasperació visceral davant dels horrors que presenciem en directe des de Palestina. Fins ara, aquest sentiment no té cap canal d’expressió. Ara, finalment, ha esclatat.

Els manifestants han calat foc al parlament federal, al Tribunal Suprem, als funcionaris dels partits polítics i a les llars dels polítics d’alt nivell. El primer ministre ha dimitit, juntament amb un gran nombre de ministres del gabinet. L’exèrcit està evacuant els polítics de les seves llars. Després de suportar anys de pobresa esclafadora, la joventut nepalesa ja n’ha tingut prou. Han entrat en l’etapa de la història.

En ple temps de crisis mundial, de desigualtat en auge i de guerra, 350 comunistes es van trobar a Itàlia pel Primer Congrés de la Internacional Comunista Revolucionària.

‘Révolution Permanente’ és l’organització francesa dels correligionaris del PTS argentí, que en l’últim període han llançat una crida a una “campanya per una resposta democràtica des de baix” davant del “salt bonapartista” a França. Els camarades del Partit Comunista Revolucionari (secció francesa de la ICR) han escrit una polèmica en resposta, explicant què és el bonapartisme en realitat, i assenyalant que els camarades de RP cauen en l’etapisme quan plantegen la lluita per a “una democràcia més àmplia” de forma separada a la lluita pel socialisme. Publiquem aquí aquesta polèmica, en dos articles.

El passat dilluns 7 de juliol, una assemblea de treballadors va decidir posar fi a la vaga indefinida que els treballadors del metall de la província de Cadis havien mantingut per un conveni col·lectiu digne. Han estat 13 dies de vaga, mobilitzacions i repressió policial, des del 23 de juny al 6 de juliol. Quines lliçons podem treure d’aquesta lluita extraordinària?

En un gir sobtat dels esdeveniments polítics, Zohran Mamdani, membre dels Socialistes Democràtics d’Amèrica, ha guanyat les primàries a la posició d’alcalde de Nova York. El jove de 33 anys ha vençut l’antic candidat i el predilecte de l’establishment, Andrew Cuomo, guanyant amb un 43% de vots de primera elecció respecte el 36% de Cuomo. Com ha observat el Wall Steet Journal, “l’epicentre del capitalisme global potser tindrà en breus un alcalde socialista”.

El 21 de juny, Trump va fer el pas transcendental de bombardejar tres objectius nuclears a l’Iran amb massius Ordnance Penetrators (MOP) i míssils Tomahawk. Aquest ha estat l’atac més gran dels EUA a l’Iran de la història moderna.

Mentre escric aquestes línies, l’atenció de tot el món se centra en un home. Cada paraula seva és estudiada, disseccionada i analitzada en extraordinari detall, amb l’esperança que se’n pugui derivar algun sentit respecte al qual pugui, o no, significar.

“ARA ÉS EL MOMENT DE LA PAU”, va escriure el president nord-americà Donald Trump a la xarxa social Truth dissabte passat. El mateix dia, els Estats Units va dur a terme el seu major atac militar contra l’Iran en la història moderna. Trump va rebre el suport dels líders europeus, inclòs el seu servent obedient a Downing Street (Starmer); tots a l’uníson han estat demanant a l’Iran que mostri “restricció”, que busqui una “desescalada” i que torni a la taula de negociacions.

Durant el cap de setmana del 6 de juny, Los Angeles va ser objecte d’una sèrie de batudes coordinades pel Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE, sigles de Immigration & Customs Enfortment). Agents federals militaritzats armats amb rifles d’assalt i llançagranades lacrimògenes van comptar amb l’ajuda del Departament de Policia de Los Angeles (LAPD). Desenes d’agents van irrompre en centres de treball de barris obrers amb alta densitat d’immigrants en el centre i l’est de Los Angeles, detenint almenys a 44 persones.

Malgrat la repressió estatal, s’han celebrat protestes en tot Gilgit-Baltistan i en moltes ciutats del Pakistan per a demanar l’alliberament dels dirigents del Comitè d’Acció Awami de Gilgit-Baltistan, alguns dels quals són membres del Partit Comunista Inqalabi (RCP).

Publiquem en català el recent article d’Helena Biberić que informa sobre els esdeveniments revolucionaris a Sèrbia arran de la mort de 16 treballadors a l’estació de Novi Sad. Des de l’OCR enviem tot el nostre suport a les masses sèrbies, que s’han llançat a la lluita amb gran audàcia i han mostrat una gran capacitat d’organitzar-se autònomament. També esperem que l’article serveixi al públic per connectar amb els esdeveniments revolucionaris que s’estan donant allà i que han tingut una presència marginal als mitjans internacionals de la burgesia. Aquests esdeveniments mostren com els estudiants poden iniciar un moviment de masses que

La Internacional Comunista Revolucionària denuncia la detenció dels líders del Comitè d’Acció d’Awaami Gilgit-Baltistan (AAC-GB) i del Partit Comunista d’Inqalabi per part de la policia al Pakistan. Enviem la nostra solidaritat als companys detinguts, que s’enfronten a la repressió per oposar-se al saqueig de la terra i els recursos de la regió per part dels capitalistes i imperialistes. Cridem al moviment obrer internacional i a tots els nostres lectors a protestar aquest acte de repressió descarat.

Des d’abans d’ahir al migdia, i en algunes zones fins ben entrada la nit, Red Eléctrica de España (REE) va patir una caiguda sense precedents que va deixar sense llum tot l’Estat espanyol, els seus veïns Portugal i Andorra, i parts del sud de França. Després d’aquest dilluns atípic, la jornada de dimarts va arrencar amb relativa “normalitat”, amb el 99% del subministrament elèctric recuperat i la jornada laboral en marxa, però restant aturades encara algunes comunicacions.