Ahir, 22 d’abril, es va celebrar el 150è aniversari de Vladimir Lenin, el gran dirigent revolucionari. Si bé els historiadors i els liberals burgesos el calumnien, des de l’Octubre celebrem la vida i les idees de Lenin, idees que són més rellevants ara que mai.

Aquests dies on la Renda Bàsica Universal (RBU) està en boca de tots, es fa imprescindible traduir aquest article originari d’Adam Booth on analitza de forma detallada l’impacte que podria tenir una RBU per la classe treballadora.

Aquests dies on la Renda Bàsica Universal (RBU) està en boca de tots, es fa imprescindible traduir aquest article originari d’Adam Booth on analitza de forma detallada l’impacte que podria tenir una RBU per la classe treballadora.

La crisi està colpejant a l’economia espanyola i a les famílies treballadores d’una manera no vista abans. Només en els últims 20 dies del mes de març van ser destruïts 898.000 llocs de treball. En l’inici de la crisi de 2008-2009 es van necessitar 100 dies per destruir la mateixa quantitat de llocs de treball.

Amb el desplaçament de l’epicentre de la pandèmia del coronavirus a Europa, la regió s’enfronta ara a la seva crisi més greu des de la Segona Guerra Mundial. Tots els pilars de l’anomenada integració europea s’estan esfondrant sota una enorme pressió.

La malaltia del coronavirus a Itàlia ha revelat la naturalesa real del sistema capitalista, fent-se evident per a milions de treballadors. Els beneficis s’anteposen a les vides, però la classe treballadora està reaccionant amb vagues combatives. Quines lliçons podem extreure d’aquesta experiència els treballadors d’altres països?

La declaració de l’Estat d’Alarma no té precedents al nostre país, llevat del breu període de la vaga de controladors aeris ara fa 10 anys. És una realitat que aquesta declaració compte en aquest moment amb un suport molt important entre la població. Això és lògic. La gravetat de la situació i la incertesa que l’acompanya fa que la gent s’agrupi al voltant de “l’autoritat”, com a únic escut de defensa fiable que té a mà, i mentre duri aquesta confiança. Així doncs, ¿quina és la posició dels marxistes sobre aquesta situació?

Declaració del Corrent Marxista Internacional – La declaració següent del Corrent Marxista Internacional explica com el capitalisme ha fracassat completament amb la crisi del coronavirus i està posant en risc la vida de milions de persones. En tal situació, les mitges tintes i l’adobament al sistema són inútils. Només les mesures dràstiques podran evitar el desastre imminent.

Enfront de la submissió dels governs davant la gran patronal, només la classe obrera pot garantir la lluita efectiva contra la pandemia- ‘Els treballadors de Mercedes Vitòria, IVECO Valladolid, els treballadors de la construcció d’Amazon Dos Hermanas, Balay, Aernova, continental … es planten davant la falta de mesures de prevenció en els centres de treball i marquen el camí!!

Divendres al matí (3 de gener del 2020), en un acte de suprema arrogància, l’administració Trump va dur a terme la matança del general iranià Qassem Soleimani, així com del màxim líder paramilitar iraquià Abu Mahdi al-Mohandes a l’aeroport de Bagdad. Una vegada més, l’imperialisme nord-americà s’afegeix a la inestabilitat del Pròxim Orient.

Publiquem una traducció de l’article del marxista britànic Alan Woods escrit a començaments de novembre per a la web marxist.com sobre el sorgiment a nivell mundial de moviments insurreccionals. Tot i que hi ha hagut canvis importants en la situació mundial (sobretot a Bolívia), roman una anàlisi valiosa de les qüestions de fons que hi ha rere els moviments que estan esclatant arreu del món.

El capitalisme està a una de les crisis més profundes de la seva història. És una crisi econòmica, social i política, la qual s’està expressant en confusions polítiques i fent augmentar la lluita de classes per tot el planeta. Mentre la classe dirigent atemptava per enterrar el marxisme, aquesta teoria revolucionària mai no havia estat tan rellevant com avui. En aquest article actualitzat, Alan Woods explica l’essència del Marxisme i el seu paper avui en dia.

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. L’Estat espanyol mai no acceptarà que el poble català pugui decidir lliurement el seu destí. A l’Estat espanyol el dret a l’autodeterminació és una tasca revolucionària, que implica un enfrontament amb un Estat imperialista poderós i amb el sistema capitalista en què es sosté. Només amb mètodes de lluita de masses i combinant l’autodeterminació amb un discurs de classe radical i internacionalista, que pugui entusiasmar i mobilitzar el gruix de la classe treballadora (inclosos els sectors amb identitat nacional espanyola) i guanyar aliats a la resta de l’Estat, es pot derrotar un enemic tan

“Barcelona ha vist més combats de barricades que cap altra ciutat del món”, va escriure Engels el 1873.

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. Aquest ha estat un judici farsa, on l’Estat fins i tot ha retorçut la seva legalitat per assegurar sentències dures. Els presos han estat condemnats a entre 9 i 13 anys de presó per sedició, crim que implica un aixecament tumultuari.