La Comuna de París va ser un dels episodis més grandiosos en la història de la classe obrera francesa. Entre l’aixecament del 18 de març i la “Setmana Sagnant” a finals de maig, París va ser governada per òrgans democràtics dels treballadors, que van intentar reorganitzar la societat sobre bases completament noves, sense explotació ni opressió. Les lliçons d’aquests esdeveniments segueixen sent molt rellevants avui en dia.

La Constitució espanyola consagra el castellà com a idioma oficial de l’estat. Quina opinió tenim els marxistes al respecte? Per il·lustrar la nostra posició, reproduïm dos importants textos de Lenin sobre aquest tema referits a l’antic imperi rus, on existien nombroses llengües. La posició leninista, que compartim, hauria de ser estudiada atentament per tots els activistes d’esquerres, principalment pels castellanoparlants, per la major responsabilitat que exerceixen a l’Estat espanyol.

Després d’una setmana intensa de mobilitzacions per tot l’estat espanyol arran de l’empresonament d’en Hasél, és necessari fer un balanç de les lluites.

Els capitalistes estan eufòrics, l’economia es reinicia i es recuperen els beneficis (no és que s’hagin aturat mai), però aquestes celebracions són prematures. Les esperances d’una recuperació ràpida són absurdes. Després de patir un cop tan devastador a causa del virus, l’economia capitalista mundial no tornarà a repuntar, sinó que quedarà marcada de per vida.

La diada electoral del 14F va ser marcada per la pandèmia de la COVID-19 que ha portat a una abstenció rècord de 2.475.305 vots i una participació del 53,56%, 25,53 punts per sota de les anteriors eleccions del 2017. És interessant notar que l’abstenció és més alta en les zones amb més densitat urbana, on l’impacte de la pandèmia és més devastador. Tot i que aquest element complica l’anàlisi del resultat, hi ha unes tendències molt clares que es poden observar. La pandèmia no ha influenciat el vot només pel que fa a la dada de participació, sinó que també s’ha expressat en una clara

Alan Woods, editor de marxist.com, analitza el tumultuós estat del món a principis de 2021. El capitalisme està en una profunda crisi. Mentre un grapat de multimilionaris s’enriqueix, la gran majoria està atrapada entre la pandèmia de la COVID-19 i la pobresa. Però els marxistes ens mantenim optimistes. La classe treballadora i el jovent estan començant a demostrar la seva força, presagiant les batalles que s’acosten.

“Òrgans de conservació són els partits estalinistes actuals, que volen imposar la seva autoritat i lideratge a priori, suprimint qualsevol acceptació conscient i espontània del principi d’autoritat i dictadura dins del partit i del moviment obrer.

L’aprovació de la nova Constitució va guanyar amb un aclaparador 78%. També va guanyar per majoria àmplia que els diputats constituents siguin elegits entre la població i no amb la participació dels parlamentaris actuals. Els mitjans de comunicació corren avui a saludar la “festa de la democràcia”, la “victòria de la institucionalitat i contra la violència”. La classe treballadora, per la seva banda, celebra i sent com a pròpia aquesta victòria. Però què segueix ara?

No era un misteri que Luis Arce era el preferit a les eleccions bolivianes. Però ni l’oposició, ni la comunitat internacional ni el propi MAS esperaven una victòria d’Arce amb més vots que Evo, del qual havia estat prèviament ministre d’economia.

Article escrit pels companys del Corrent Marxista Internacional als Estats Units.

Aquest article va ser publicat primerament en alemany pels camarades de Der Funke, la secció austríaca del Corrent Marxista Internacional. Aquí presentem la traducció al català sobre aquesta qüestió important que és la teoria queer. És aquesta teoria compatible amb el marxisme? Pot existir alguna cosa així com el marxisme queer? Yola Kipcak, de Viena, respon de manera negativa a aquesta pregunta, i explica per què.

S’està produint una escissió a les altes esferes de la societat estatunidenca sobre com gestionar el moviment de masses, en la mesura que la mà dura de Trump afegeix llenya al foc. Els treballadors estatunidencs no poden dependre de Trump ni tampoc de Biden – només de la seva pròpia força.

La pandèmia del coronavirus ha exposat les contradiccions del sistema, provocant una profunda crisi econòmica d’escala semblant al crack del 1930. No hi haurà recuperació una vegada acabi el confinament, sinó que una prolongada depressió.

Ahir, 22 d’abril, es va celebrar el 150è aniversari de Vladimir Lenin, el gran dirigent revolucionari. Si bé els historiadors i els liberals burgesos el calumnien, des de l’Octubre celebrem la vida i les idees de Lenin, idees que són més rellevants ara que mai.

Aquests dies on la Renda Bàsica Universal (RBU) està en boca de tots, es fa imprescindible traduir aquest article originari d’Adam Booth on analitza de forma detallada l’impacte que podria tenir una RBU per la classe treballadora.