Catalan

El passat cap de setmana, 1.200 comunistes es van reunir per assistir al Festival de la Revolució del 2025, l’esdeveniment obertament comunista més gran a Gran Bretanya en dècades. L’energia juvenil, el fervent desig d’estudiar el marxisme, l’optimisme revolucionari i la claredat teòrica van fer d’aquest un esdeveniment històric.

Dues crisis interrelacionades estan destrossant les entranyes del règim ucraïnès. D’una banda, el front s’està enfonsant. La situació en el camp de batalla es deteriora dia a dia, si no hora a hora. D’altra banda, un enorme escàndol de corrupció amenaça amb engolir a Zelensky i a tot el seu règim. Kíev i les capitals occidentals estan caient en pànic.

Al llarg dels últims 10 mesos, Donald Trump ha fet servir l’enorme pes de la relació entre els Estats Units i Colòmbia per augmentar la pressió contra el govern de Gustavo Petro. L’exemple més recent ha estat l’acusació escandalosa contra el president colombià, denunciant-lo com un “líder del narcotràfic” i imposant aranzels del 25%.

Els mercats financers estan en auge com mai abans. Després d’alguns nervis a l’abril, quan Trump va anunciar els seus «aranzels recíprocs», els mercats borsaris han batut un rècord darrere l’altre. Això passa al mateix temps que els treballadors es veuen sotmesos a una gran pressió, les finances públiques estan en crisi a tot arreu, els bancs centrals no aconsegueixen frenar la inflació i l’atur aixeca el cap. Alguna cosa no quadra.

El que va ocórrer a Itàlia el divendres 3 d’octubre té molt pocs precedents. Pensa-ho. Una vaga política. Una vaga general política. Una vaga general política per la solidaritat internacionalista i contra l’imperialisme.

Un dia, sembla que un país està en calma i que la camarilla governant està fermament afermada en el poder. L’endemà, les masses revolucionàries es planten enfront de l’edifici del Parlament en flames. La policia s’ha anat, els diputats han fugit i també ho ha fet el primer ministre. Les fotografies i els vídeos que han sortit recentment del Nepal són sorprenents. També són sorprenentment similars a les escenes que ja hem vist: a Sri Lanka, Bangladesh, ...

La vaga general contra el genocidi a Gaza el 22 de setembre va representar un enorme esclat de ràbia massiva que té profundes implicacions més enllà de les fronteres d’Itàlia. La idea que l’acció directa de les masses és necessària per aturar l’assalt assassina d’Israel contra els palestins és ara la dominant. Al mateix temps, la protesta de masses italiana també es pot veure com a part d’un “setembre vermell” d’aixecaments massius, revolucions i insurreccions a tot el món.

Un ampli moviment contra la matança de Gaza i en defensa del poble palestí està prenent forma a Itàlia. Es tracta d’una reestructuració de l’estancat panorama polític italià que acollim amb entusiasme, i on el Partit Comunista Revolucionari continuarà invertint les seves energies. Aquest moviment s’estendrà perquè expressa un sentiment profundament arrelat a la societat, una exasperació visceral davant dels horrors que presenciem en directe des de Palestina. Fins ara, aquest sentiment no té cap canal d’expressió. Ara, finalment, ha esclatat.

Els manifestants han calat foc al parlament federal, al Tribunal Suprem, als funcionaris dels partits polítics i a les llars dels polítics d’alt nivell. El primer ministre ha dimitit, juntament amb un gran nombre de ministres del gabinet. L’exèrcit està evacuant els polítics de les seves llars. Després de suportar anys de pobresa esclafadora, la joventut nepalesa ja n’ha tingut prou. Han entrat en l’etapa de la història.

En ple temps de crisis mundial, de desigualtat en auge i de guerra, 350 comunistes es van trobar a Itàlia pel Primer Congrés de la Internacional Comunista Revolucionària.

‘Révolution Permanente’ és l’organització francesa dels correligionaris del PTS argentí, que en l’últim període han llançat una crida a una “campanya per una resposta democràtica des de baix” davant del “salt bonapartista” a França. Els camarades del Partit Comunista Revolucionari (secció francesa de la ICR) han escrit una polèmica en resposta, explicant què és el bonapartisme en realitat, i assenyalant que els camarades de RP cauen en l’etapisme quan plantegen la lluita per a “una democràcia més àmplia” de forma separada a la lluita pel socialisme. Publiquem aquí aquesta polèmica, en dos articles.

El passat dilluns 7 de juliol, una assemblea de treballadors va decidir posar fi a la vaga indefinida que els treballadors del metall de la província de Cadis havien mantingut per un conveni col·lectiu digne. Han estat 13 dies de vaga, mobilitzacions i repressió policial, des del 23 de juny al 6 de juliol. Quines lliçons podem treure d’aquesta lluita extraordinària?

En un gir sobtat dels esdeveniments polítics, Zohran Mamdani, membre dels Socialistes Democràtics d’Amèrica, ha guanyat les primàries a la posició d’alcalde de Nova York. El jove de 33 anys ha vençut l’antic candidat i el predilecte de l’establishment, Andrew Cuomo, guanyant amb un 43% de vots de primera elecció respecte el 36% de Cuomo. Com ha observat el Wall Steet Journal, “l’epicentre del capitalisme global potser tindrà en breus un alcalde socialista”.

El 21 de juny, Trump va fer el pas transcendental de bombardejar tres objectius nuclears a l’Iran amb massius Ordnance Penetrators (MOP) i míssils Tomahawk. Aquest ha estat l’atac més gran dels EUA a l’Iran de la història moderna.

Mentre escric aquestes línies, l’atenció de tot el món se centra en un home. Cada paraula seva és estudiada, disseccionada i analitzada en extraordinari detall, amb l’esperança que se’n pugui derivar algun sentit respecte al qual pugui, o no, significar.