Illes Balears: Manifestacions històriques davant la tercera setmana de vaga indefinida de docents amenacen d'esquerdar el Govern

Les manifestacions viscudes aquest passat diumenge, amb prop de 100.000 persones a Palma, 10.000 a Eivissa Vila i Maó i 500 a Sant Francesc a Formentera marquen un abans i un després dins  una vaga de docents que ha canalitzat tota la fúria acumulada i que ha mobilitzat el conjunt de la societat en contra del Govern, fins al punt de minar tota la seva autoritat, deixar-lo completament aïllat a mercè de la direcció estatal del PP i preparant el camí per a una gran divisió dins el si de la dreta balear.

Les manifestacions disparen l'autoconfiança del moviment

Lesmanifestacions d'aquest passat diumenge (VEURE VIDEO), que es preveien molt grosses ja des del principi, han estat amenitzades al llarg de tota la setmana per concentracions de masses com la que es va produir davant el Parlament durant la votació del TIL i per nombrosos actes lúdics i culturals que s'han donat a tots els pobles i ciutats d'aquestes illes i que han tenyit els balcons i els carrers del color verd de les teles, pancartes i camisetes en suport a la vaga. L'èxit de les mobilitzacions ha vengut precedit per un ampli desplegament de forces que ha implicat al conjunt de la societat, llogant autobusos i aglutinant als pares, mares, alumnes i professors sota enormes pancartes i blocs comuns d'escoles, instituts i fins i tot pobles sencers que han preparat i acudit plegats a les manifestacions.

L'efecte que ha tengut la manifestació més grossa que s'hagi donat mai a Palma ha estat una dosi inigualable d'autoconfiança, d'alegria i il·lusió. Es podia veure als carrers com es recuperava l'energia de les grans mobilitzacions de la transició, famílies senceres cantant l'Estaca i demanant a crits la dimissió del Govern. Els sentiments que s'han desprès han estat d'eufòria, de sentir el poder a les mans i de ser capaços de fer retrocedir el Govern, que al seu torn es troba trontollant i sense cap tipus d'autoritat. 

Crisi dins el Govern. El PP s'esquerda sota la pressió de les masses

La reacció del Govern davant la manifestació ha estat de menyspreu, negant tota evidència i tornant a fer menció de la seva “majoria silenciosa”. Malgrat pretendre demostrar normalitat, les darreres fugides de to de distints diputats i consellers, que han donat mil voltes als mitjans de comunicació demostren el seu estat de nerviosisme; són conscients que cedir a hores d'ara, després de tal demostració de força i determinació del moviment seria un estímul d'autoritat i de confiança pel moviment, així com l'acceptació de la seva bancarrota. Una victòria dels docents seria una victòria de tots els treballadors en lluita, que prendrien exemple i es veurien encoratjats per dur endavant les seves pròpies vagues, impulsats per l'experiència positiva i aprofitant la feblesa del Govern. Davant tal perspectiva, el Govern, conscient que es troba en un camí sense sortida, només els queda resistir i intentar “demostrar fermesa”. Això no obstant, la pressió és tanta que està començant a tenir efectes inaguantables entre els graons més baixos del PP, fet que amenaça amb la formació d'una esquerda entre la cúpula i sectors de la Part Forana, majoritàriament provinents de la petita-burgesia amb certes tendències regionalistes i que recelen de la deriva espanyolista del partit, sumat a la creixent desavinença generalitzada de sectors de la petita i mitja-burgesia cap al PP. En les darreres setmanes hem vist múltiples ajuntaments passant resolucions posicionant-se en contra del TIL, comptant amb l'abstenció o, fins i tot vot a favor de diversos batles i regidors del PP, per xifrar alguns dels nombrosos casos tenim el batle de Sa Pobla, Biel Serra, el de Pollença, Bartomeu Cifre, qui votà en contra de l'aplicació del TIL en ple municipal o el d'Alaró, Joan Simonet. Altres ajuntaments, com és el cas de Santa Eugènia, Campos i Llucmajor han advocat “al seny” i a la “voluntat i necessitat de diàleg”, instant al Govern a reconsiderar o “aplicar el TIL amb més suavitat”.

Tot això fa preveure l'inici d'una fractura del PP entre una cúpula que no té la força suficient per mantenir la cohesió i disciplina interna i una creixent oposició interna a la Part Forana que amenaça de continuar el fenomen Pastor, batle de Manacor i diputat electe pel PP expulsat del partit per votar a favor del requisit del català pels funcionaris. No debades, a diferència de fa un any i enmig d'una gran crisi de Govern el PP demostra la seva feblesa en la seva incapacitat d'imposar “mesures exemplaritzants” contra els batles crítics. Cal esperar, especialment en els moments d'imminència de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals que aquesta escletxa es faci encara molt més grossa i es materialitzi en escissions oportunistes de caràcter regionalista que podrien acabar engrossint el PI de Font i Melià. Això de facto implicaria majorment una ruptura entre la gran burgesia hotelera, constructora i de l'oci, més inclinada cap al centralisme espanyolista del PP de Madrid i la petita i mitjana burgesia illenca. 

Una victòria és una victòria de tots, una derrota, és la derrota de tots. És indispensable guanyar aquesta lluita! 

Les dues setmanes de vaga indefinida de docents a les illes han sigut un exemple de com es lluita. La mobilització ha recuperat les eines clàssiques del moviment obrer: assemblees massives de centre, assemblees de delegats, caixa de resistència centralitzada i a cada centre, solidaritat activa de pares, mares i estudiants, combinat amb mobilitzacions massives.

Malgrat tot, fins i tot després de la històrica demostració de força del 29 de setembre, el govern Bauzà continua sense recular. El risc és que, a no ser que la lluita doni un nou pas endavant, superior, la pressió econòmica dels descomptes salarials en la tercera setmana de vaga indefinida comencin a minar la determinació d’alguns sectors de docents, sobretot si no es veu una perspectiva de com guanyar.

És evident que després de tot l'esment posat en la lluita per part d'amplis sectors de la classe treballadora, al cap i a la fi aquells qui només ens podem permetre estudiar a la pública, una derrota tendria efectes terribles i desmoralitzants per tots els treballadors, joves i estudiants no només de les illes, sinó els que a tot l'Estat han estat visquent la vaga amb il·lusió i simpatia. Alhora el Govern presumiria de ser indoblegable i sortiria reforçat davant la desmotivació d'altres sectors en lluita. Tot això tendria efectes negatius temporalment pel conjunt del moviment i hem d'evitar-ho a tota costa.

Per això, davant la tercera setmana de vaga, és indispensable estendre la vaga al conjunt dels treballadors. S'han d'aprofitar tant la crisi del Govern com els contactes fets i l'experiència d'organització conjunta de les manifestacions amb els pares i mares i estudiants per a què impulsin assemblees als seus llocs de feina i a la universitat, comptant amb la participació de docents, que expliquin la seva experiència organitzativa dels darrers mesos i facin una crida al conjunt de la classe treballadora i a les direccions sindicals per convocar com a mínim una vaga general interprofessional de 24 hores a les illes.

Però el que està en joc a la vaga indefinida de docents de les Balears va més enllà del marc de les Illes, i afecta la lluita contra les retallades educatives i socials del govern del PP a tot l’Estat. Estam ja a la tercera setmana de vaga indefinida i encara que s’han realitzat algunes accions de solidaritat (concentracions a Barcelona, a les capitals de província d’Andalusia, actes al Principat i al País Valencià), la veritat és que cal estendre de manera molt més decidida la lluita al conjunt de la comunitat educativa a tot l’estat. És responsabilitat de les direccions sindicals de l’ensenyament, organitzacions d’estudiants i de pares i mares, organitzar una campanya estatal d’assemblees als centres d’estudi per explicar la lluita dels docents balears, amb col·lectes per contribuir a la caixa de resistència. Una campanya així permetria preparar, a curt termini, una jornada estatal de lluita de la comunitat educativa en suport a la vaga indefinida, amb concentracions a totes les ciutats i pobles de l’Estat, enviant in missatge clar a Bauzà, Wert i Rajoy: la lluita a les Illes és la lluita del conjunt de la comunitat educativa a tot l’Estat!

Cal aprofitar l'enorme simpatia obtinguda per les marees verdes i groga al conjunt de l'Estat, per tal que s'uneixin a una convocatòria de vaga i caminar cap a una jornada explosiva el 24 d'octubre que posi en escacs a Wert, el Govern del PP i tota la seva bateria de mesures reaccionàries, tant les educatives com la LOMQE i les apujades de taxes com les que ens afecten a tots els treballadors, joves i estudiants, jubilats i aturats per igual com l'atac a les pensions, les retallades en sanitat, les reduccions i congelacions de salaris, la reforma laboral, la llei d'avortament, així com totes les mesures a favor de la burgesia, la banca i les “grans famílies” d'aquest Estat que han provocat la crisi i s'estan enriquint a costa del sofriment de tots nosaltres.

Source: Lucha de clases