EUA: les manifestacions estudiantils augmenten en intensitat en enfront de la repressió

Les manifestacions en contra de l’envestida genocida d’Israel a Gaza, recolzada per l’imperialisme ianqui, estan augmentant en intensitat al llarg del país. El 17 d’abril, estudiants de la Universitat de Columbia de Nova York varen crear “L’acampada Solidària amb Gaza”, un grup estudiantil contra el genocidi, exigint que la universitat deixi de col·laborar amb Israel i amb les companyies que obtenen beneficis de la massacre. Les manifestacions van coincidir amb l’aparició del president de Columbia, Minouche Shafik, a una audiència del Congrés amb l’objectiu de desacreditar el moviment de solidaritat amb Palestina com a antisemític.

[Source]

L’endemà, Shafik va trucar al NYPD (policia de Nova York). Una unitat de policies amb equipament antidisturbis va assaltar el campus, detenint a més de 100 estudiants. El campus no ha vist aquest nivell de repressió des que el NYPD acabés violentament amb les protestes contra la guerra de Vietnam a l’abril i maig del 1968. Activistes estudiants també han hagut de fer front a mesures disciplinàries de la universitat, incloent-hi suspensions. Aquesta repressió només ha inspirat als estudiants a una major acció, i continuen ocupant el South Lawn del campus. El dilluns 22 d’abril, Shafik va cancel·lar les classes presencials i centenars de membres del personal docent es van manifestar contra Shafik i l’assalt del NYPD.

Les protestes s’estan expandint a mesura que milers d’estudiants del país instal·len les seves pròpies tendes de campanya. Hores després que Shafik acabés amb les classes presencials, 47 activistes van ser arrestats en tancar un campus a la Universitat Yale, a Connecticut. No van aconseguir trencar la determinació dels estudiants, que van continuar protestant en un altre part.

Accions similars s’han desenvolupat a l’àrea de Boston de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, Tuffs i Emerson. Anticipant manifestacions de solidaritat, el nou president provisional de Harvart, Alan Garber, ha tancat el campus fins al divendres 26 d’abril i ha suspès el Comitè de Solidaritat amb Palestina. Més protestes han sacsejat Brown, Princeton, la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, la Universitat de Miami, l’estat d’Ohio, Northwestern, Temple, CUNY i la Universitat de Nevada-Las Vegas.

La Ivy League desemmascarada

Institucions prestigioses de l’Ivy League com la Universitat de Colúmbia es presenten com a models de la virtut liberal i del lliure pensament. Els ininterromputs atacs als drets democràtics bàsics en els mesos posteriors a la invasió d’Israel han exposat la seva perfídia hipòcrita. Els estudiants i treballadors no tenen vot sobre com aquestes institucions han d’actuar. Administradors amb salaris de set números ho decideixen tot. A la vegada aquests administradors són els servents lleials dels donants multimilionaris que tracten les universitats com si fossin el seu pati personal.

Al novembre, l’administració de Columbia va prohibir les organitzacions La Veu Jueva per la Pau i Justícia Estudiantil per Palestina amb l’excusa de protegir als estudiants jueus. A la vista dels esdeveniments a Columbia, “Genocide Joe” Biden tenia això a dir: “Aquest descarat antisemitisme és deplorable i perillós i no té lloc als campus universitaris o a cap altre indret del nostre país.”

És profundament irònic que desenes d’estudiants jueus hagin jugat un paper destacat dins del moviment de solidaritat amb Palestina i hagin hagut de suportar una gran part de la repressió. Un estudiant jueu a Columbia li va dir a CNN:

“Estudiants de Columbia organitzant-se en solidaritat amb Palestina -incloent estudiants jueus- han tingut informació personal feta pública i han fet front a assetjaments i ara a les detencions del NYPD. Aquest son les principals amenaces per a la seguretat dels estudiants jueus a Columbia… Dir que els estudiants, manifestants són una amenaça per als estudiants jueus és una mentida perillosa.”

Les protestes contra la guerra d’Israel a Gaza no tenen res a veure amb l’odi als jueus. Els joves estan farts de veure les agonitzants escenes de pares plorant sobre els cadàvers inerts dels seus fills. Les figures oficials mostren que el règim israelià ha massacrat a més de 34,000 persones, la gran majoria d’elles infants. La fam i la malaltia, activament orquestrades per l’estat sionista, s’estan propagant ràpidament.

I com responen els poders imperialistes a aquest inimaginable sofriment? Declarant el seu incondicional suport per Israel, i acompanyant les seves declaracions amb milers de milions de dòlars en ajuda. El rebuig dels estudiants s’incrementa per la complicitat dels administradors universitaris al genocidi, que a més han llençat les seves pròpies campanyes de repressió per complementar les de l’estat capitalista i els mitjans de comunicació corporatius.

Set mesos de marxes i manifestacions no han pogut acabar amb el bany de sang, així que els estudiants han muntat acampades i han ocupat espais per tal d’escalar la lluita contra la massacre imperialista. No estan sols. El mateix dia que el NYPD va assaltar Columbia, 28 treballadors de Google van ser acomiadats per ocupar oficines a Nova York i Califòrnia en protesta per l’assistència del gegant tecnològic a l’exèrcit israelià.

Només el comunisme pot acabar amb l’horror

L’ofensiva assassina d’Israel és una confirmació més de la frase de Lenin, “La societat capitalista és i sempre ha sigut un horror sense fi.” El suport per Israel és pràcticament universal tant entre els polítics demòcrates com republicans i en totes les institucions capitalistes. Israel juga un rol vital pels imperialistes americans per controlar els valuosos mercats i recursos d’Orient Mitjà.

La lluita per l’alliberació Palestina, que ha inspirat a desenes de milions de joves i treballadors, sacseja el pilar del capitalisme mundial i Amèrica. Al centre de la bèstia, els campus universitaris s’han convertit en un punt de mobilització central per al moviment de protesta, que recorda al gran aixecament dels estudiants i treballadors contra la guerra de Vietnam als seixanta i setanta.

La història ha provat, més d’un cop, el potencial revolucionari dels estudiants. Però aquest potencial només pot ser realitzat quan els estudiants s’uneixen amb la classe treballadora. Recentment, treballadors i estudiants han adoptat tàctiques similars, però, fins ara, els seus esforços han estat massa aïllats i poc coordinats per assestar un cop seriós. L’existència d’un partit comunista és urgentment necessària per organitzar als estudiants i treballadors en una lluita determinada per enderrocar als banquers i als multimilionaris capitalistes.

Organitzada, no hi ha major força a la terra que la classe treballadora. Només els treballadors tenen el poder d’aturar la producció, de controlar l’economia i de parar la màquina de guerra israeliana. Treballadors portuaris a l’Índia, Itàlia, Grècia, Turquia, l’estat espanyol i Sud-àfrica han mostrat el camí a continuar negant-se a moure equipament que pugui assistir a l’assalt genocida d’Israel.

Preparar-se per la revolució socialista exitosa als Estats Units és el pas més gran que poden prendre els treballadors i estudiants americans per a l’alliberació de Palestina. Aquesta profunda transformació també canviaria les institucions educatives, de forces d’opressió a genuïnes forces per la llibertat i l’ensenyament sota el control democràtic dels estudiants i treballadors. L’únic camí endavant és a través del poder proletari, organitzat en un partit comunista per enderrocar el capitalisme i l’imperialisme als Estats Units i arreu del món.

Llibertat per Palestina!

Per la solidaritat d’estudiants i treballadors!

Pel socialisme internacionalista i la revolució mundial! Intifada fins a la victòria!